
Les argiles expansives són la causa més freqüent de l'expansió dels sòls. Els seus minerals es disposen en làmines per les quals poden haver-hi molècules d'aigua.
A partir de pressions de més d' 1 kg/cm2, les argiles poden generar més risc d'expansivita en edificis baixos, carreteres, canonades subterrànies, etc. Tal i com podem observar a la imatge adjunta.
Quan hàgim de projectar una construcció que es fonamenta damunt de sòls argilosos expansius hem de tenir molt clara la capacitat potencial d’inflament d’aquest sòl i les mesures constructives que s’han d’adoptar segons els casos. No tenir coneixement de l’existència del problema i no adoptar cap solució constructiva particular, ens portarà a una desastrosa actuació professional que irreversiblement podria conduir-nos a la ràpida ruïna de la construcció executada.
Per garantir la correcta impermeabilitat de la cota de terreny a fonamentar caldrà que agafem totes aquelles mesures que calguin com:
1. Un correcte confinament del fonament dins el terreny: ho podem aconseguir no encofrant la fonamentació i massissant tota l’excavació feta (pensem que aquests tipus de sòls solen excavar-se amb parets quasi verticals). Cal formigonar immediatament després de l’excavació per evitar el ràpid deteriorament de la superfície de contacte terreny-fonament.
2. Una xarxa de drenatges i evacació d’aigües plujanes i d’escolament superficial, de forma que l’aigua mai pugui arribar a la cota crítica de contacte terreny-fonament. Cal pensar també en una protecció directa a tot vol de l’edifici mitjançant una vorera d’ample adequat segons el cas.
3. L’estanquïtat i impermeabilitat de totes les conduccions que condueixin aigua (conduccions de clavegueram, fontaneria, etc.) Moviments diferents del sòl (com moviments sísmics, vibratoris, eòlics, etc.) poden fer que les aigües de les conduccions es vessin i es filtrin a través del subsòl i arribin a humitejar la zona crítica esmentada, provocant una espiral d’inestabilitats difícils d’aturar.